D'inseguretat a comoditat

Pensava que ho tenia tot fet quan vaig canviar els tampons per la copa fa 4 anys. Els tampons eren la meva preocupació principal en aquell moment, són irritants i em causaven desconfiança inclús després d'usar-los des de la primera regla. Així i tot, un cop vaig desfer-me d'aquesta incomoditat i durant el període de temps que vaig tardar a acostumar-me a un nou producte com és la copa, em vaig adonar de la irritació que em provocaven les compreses - el producte que creus que et salva durant una emergència (i potser que sigui així!) també jugava en contra meu.

Les compreses i els seus desavantatges m'acompanyaven allà on fos i em feien sentir com si dugués uns bolquers. Tampoc tenia l'opció d'usar compreses fines o sense ales perquè tinc un flux abundant. Quina altra opció tenia? Com pot algú amb una vida activa deixar de banda un producte tan essencial com les compreses?

Què fou de les compreses de tela? Abans d'endinsar-me en investigar quines alternatives existeixen, vaig dedicar unes setmanes a preguntar a les persones que menstruen del meu voltant quin tipus de productes usaven per a la menstruació. La gran majoria no coneixia l'existència de la copa (ara ja l'usen!) i molt manco sobre alternatives per a les compreses. No obstant això, vaig obtenir resposta per part de familiars majors: usaven compreses de tela, fetes de gases, tovalloles fines i cel·lulosa. El problema d'aquests materials és que no es podien netejar en la rentadora (o les famílies no en tenien) i requerien més temps de neteja. Arran dels seus testimonis, jo també pensava que avui en dia no existia cap tecnologia tèxtil adequada que permetés netejar-les en la rentadora i que, així mateix, fos segura.

Què entenem per comoditat? Després d'anys i anys enfrontant-me a la menstruació, la qual considerava un repte, encara no sé exactament què és la comoditat total, a més que cada persona té les seves pròpies necessitats. Malgrat això, les compreses de tela m'han permès redescobrir les meves expectatives i el meu cos. Ara ja no m'he de preocupar per si em quedo sense compreses o si m'olvido de comprar recanvis al supermercat - una ocurrència freqüent, ja que no era la meva preocupació principal al llarg del dia.

La prova definitiva que em va convèncer a fer la primera passa fou emprar una compresa de tela per practicar patinatge, esport que requereix molt de moviment i provaria si hi hauria pèrdues o si la compresa es mouria en cap moment: no va passar ni una ni l'altra. No em vaig sentir com si dugués bolquers ni em va provocar cap irritació. Des de llavors, la meva única preocupació és tenir diverses compreses de tela per canviar-les diàriament i fer una bugada a mitjans del cicle per aprofitar-les al màxim.